Ahir capvespre, a l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí, Felanitx –que aquests dies està de festa gran- lliurà la seva medalla a Bartomeu Bennàssar (1937), prevere, moralista i escriptor. I ja se sap que poble que honora els seus, a ell mateix s’honora. Bartomeu Bennàssar és un dels pensadors mallorquins més destacats, sens dubte, dels darrers temps.
Per formació i preparació intel·lectual hagués pogut arribar a ser bisbe; no obstant, l’aposta que ha fet sempre per la teologia de frontera, que l’aparta de l’església oficial, l’han allunyat definitivament de la mitra. Ahir, en aquest acte de lliurement, Damià Pons repassà les principals aportacions de Bennàssar a l’assaig, a la poesia i a la reflexió permanent, i en destacà tant la coherència com el compromís amb la cultura i amb els sectors socials més vulnerables. Bartomeu Bennàssar, observador minuciós i estudiós exigent, doctor en Teologia Moral, el 1966 publicà un text trencador i revelador: “Turismo y pastoral. Síntesis de teología de las vacaciones”.
Més endavant, el 2001, i insistint en el tema, recollí totes les seves anàlisi al voltant del turisme de masses i les seves conseqüències a Mallorca en el text: Procés al turisme: turisme de masses, immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000). Aquesta aportació meticulosa i prou assenyada de Bennàssar, editada per Lleonard Muntaner, és capital per entendre la realitat social, econòmica, cultural i política de l’illa dels darrers cinquanta anys; un text que hauria de ser de capçalera per a tots els que manen i ordenen en aquest àmbit i que, desgraciadament, no en beuran, d’aquesta aigua bennassariana. Bartomeu Bennàssar és autor d’una cinquantena de textos el darrer dels quals “Des de la finestra del càncer. Diari d’un Sézary (2005-2007)”, editat per Lleonard Muntaner.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!