marginàlies

L’arc de sant Martí ha volgut dibuixar-se l’ombra, de bon matí, amb la llum acabada d’estrenar. Sempre encanta, l’arc, no sap què és la indiferència i li agrada força el joc: tan aviat es deixa veure com es fa el fonedís amb la rapidesa d’una pedrada.

La matriarca, encara que tengui la mirada distreta, el veu, l’apama amb tremolor i s’admira. Qui sap què o qui hi veu, en la volta dels colors. Es mira com ho fa amb allò que l’aconhorta i acaba per dir que qui té fred, cerca llenya.