marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
17 de gener de 2026
0 comentaris
QUI SAP QUÈ
una escata de lluna
un sanglot de vidre
la cresta d’una carícia
en un cos errant
fugir del poble
vacil·lant
era l’únic destí
de la lluita silenciosa
només en queda
l’ombra d’un blanc brut
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!