marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
4 de maig de 2014
1 comentari
QUE SE’N VAGIN A CA NA TIX!
Joaquim Coll és doctor en història contemporània i portaveu de “Societat Civil Catalana”, entitat que, segons anuncia el seu web, “neix d’un grup de catalans i catalanes que volen contribuir i facilitar la conscienciació i mobilització de les persones que a Catalunya consideren positiu el manteniment d’un vincle sòlid amb la resta d’Espanya i Europa”. Antoni Bassas l’entrevista a l’Ara d’avui amb un encapçalament que no deixa indiferent a ningú: “Democràcia i secessió són difícilment compatibles”. Per això i amb el propòsit de saber amb més precisió que percacen aquests catalans i catalanes m’he disposat a llegir l’entrevista.
Però no he passat de la segona resposta de Coll, historiador contemporani. En llegir el que transcric n’he tingut prou: “A més a més, una Catalunya secessionada d’Espanya també posaria problemes importants a l’estatus del català que es parla al País Valencià o les Balears o la Franja, perquè seria una llengua estrangera”. …i tot d’una he pensat que, efectivament, la llengua amb què escrivien Julio Cortázar, García Márquez o Octavio Paz, per posar tres exemples de traspassats, és considerada a l’Estat espanyol llengua estrangera.
És a dir, aquesta llumenera d’historiador contemporani, com la majoria d’espanyols que pensen com ell, està convençut que els catalanoparlants d’arreu –més encara els perifèrics, maleïda expressió!- som senzillament estúpids, beneits del cabàs o més beneits que en Pep de na Santema, per posar en valor la diversitat que Bauzá i d’altres es volen carregar.
Respondre a aquesta tifa fa vessa, de veritat. Vol fer veure/creure que el progrés mínim que ha experimentat el català des de la mort del dictador Franco, sobretot al Principat, és gràcies a l’interès i a l’impuls decidit de l’Estat espanyol. Torero! I després de l’ensabonada, l’amenaça, sempre l’amenaça: si el Principat s’emancipa, que tremolin la resta de Països Catalans perquè la seva llengua passarà a ser estrangera, és a dir, inexistent, proscrita, i els que la reclamin, perseguits. És a dir, que si ara l’estat tolera torerament els parlars propis de la Franja de Ponent, el País Valencià i les Balears, amb el Principat lliure, s’haurà acabat el bròquil i sabrem com se les gasten els espanyols emprenyats.
Coll és tan curt de gambals –o la seva dolentia put com a carn de vas- que vol fer veure/donar a entendre que el Principat té l’exclusivitat del nom i de la marca del català, de la llengua catalana s’entén. Amb el Principat alliberat, se’n durà el parlar català en exclusiva i en els llimbs de l’estratosfera sociopolítica, i els que el parlam i no som principatins ens haurem de fotre i canviar de llengua si no volem tenir problemes. Canviar-la a alguna que no sigui estrangera, és clar.
Quan els enviarem a ca na Tix d’una vegada?
Però no he passat de la segona resposta de Coll, historiador contemporani. En llegir el que transcric n’he tingut prou: “A més a més, una Catalunya secessionada d’Espanya també posaria problemes importants a l’estatus del català que es parla al País Valencià o les Balears o la Franja, perquè seria una llengua estrangera”. …i tot d’una he pensat que, efectivament, la llengua amb què escrivien Julio Cortázar, García Márquez o Octavio Paz, per posar tres exemples de traspassats, és considerada a l’Estat espanyol llengua estrangera.
És a dir, aquesta llumenera d’historiador contemporani, com la majoria d’espanyols que pensen com ell, està convençut que els catalanoparlants d’arreu –més encara els perifèrics, maleïda expressió!- som senzillament estúpids, beneits del cabàs o més beneits que en Pep de na Santema, per posar en valor la diversitat que Bauzá i d’altres es volen carregar.
Respondre a aquesta tifa fa vessa, de veritat. Vol fer veure/creure que el progrés mínim que ha experimentat el català des de la mort del dictador Franco, sobretot al Principat, és gràcies a l’interès i a l’impuls decidit de l’Estat espanyol. Torero! I després de l’ensabonada, l’amenaça, sempre l’amenaça: si el Principat s’emancipa, que tremolin la resta de Països Catalans perquè la seva llengua passarà a ser estrangera, és a dir, inexistent, proscrita, i els que la reclamin, perseguits. És a dir, que si ara l’estat tolera torerament els parlars propis de la Franja de Ponent, el País Valencià i les Balears, amb el Principat lliure, s’haurà acabat el bròquil i sabrem com se les gasten els espanyols emprenyats.
Coll és tan curt de gambals –o la seva dolentia put com a carn de vas- que vol fer veure/donar a entendre que el Principat té l’exclusivitat del nom i de la marca del català, de la llengua catalana s’entén. Amb el Principat alliberat, se’n durà el parlar català en exclusiva i en els llimbs de l’estratosfera sociopolítica, i els que el parlam i no som principatins ens haurem de fotre i canviar de llengua si no volem tenir problemes. Canviar-la a alguna que no sigui estrangera, és clar.
Quan els enviarem a ca na Tix d’una vegada?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
si no vareu passar de la segona resposta jo no vaig arribar a passar del titular aquell de “Democràcia i secessió són difícilment compatibles”; no sé si aquest bon home – és un dir, més aviat em venen altres qualificatius al cap que no detallaré – es referia a Estònia, Letònia o Lituània, o potser a Txèquia i Eslovàquia, o a Eslovènia o Croàcia, o a Noruega, o Finlàndia o Islàndia o Irlanda, vaja tot llocs que s’han separat d’un estat més gran i ja veieu quina bírria de democràcia que tenen que no s’assembla ni de bon tros a l’espanyola. Ja l’havia oblidat però aquesta de la llengua estrangera m’ha fet gairebé sortir els ulls de les òrbites. I vés que aquesta patuleia d’unionistes utilitzen uns arguments absurds però aquest és d’un altre nivell, al final aconseguiran que deslliurar-se d’Espanya sigui una qüestió de salut.
Si alguns esperàven veure un grup unionista de gent sensata poden segiur esperant asseguts, aquest darrer no ho és.
El pitjor pot ser que, sent com és Espanya, això de la llengua estrangera no vagi tant desencaminat. Aquest home encara aconseguirà fer nous independentistes arreu dels Països Catalans.