En el bosc dels bedolls que esperen la pluja
benigna d’aigua tèbia, el riu reclama
espai i davalla cabalós, d’esquena ampla.
El pont de troncs i corda, estret i poruc
que el passa en el punt més òptim i propici
voldria que fos una deu de donzella
per escoltar molt millor allò que veu
i remirar ingmarbergmanment allò
que diuen els freus que mai no floriran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!