marginàlies

El carrer és molt vell, per ventura el més ancià de la vila,  i no sap a quants veïns o passejants ha donat pas d’ençà que és carrer. I els que hi passen tampoc no es volen entretenir a atendre rucades com aquesta. I per ventura seria alliçonador saber quin afecte fa el panorama que obre el carrer en els que hi passen sovint o per primera vegada. Podria ser instructiu conèixer què els evoca l’espai de claror i els portals de les cases. Tothom veu el mateix, però no tots el senten de la mateixa manera. Per exemple, la pedra impera, en el carrer, i tanmateix passa desapercebuda perquè els transeünts no estan per insensateses, tenen altres cabòries i, sobretot, tenen pressa. I tanmateix, al carrer no se’l pot ignorar perquè no es cansa de dir, per molt que no l’escoltem.