marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de setembre de 2018
0 comentaris

QUAN S’ENTENEN ELS SOMNIS

El meu preceptor menor desafia la calor i el temps de fer la migdiada i demostra a bastament els seus dots exploradors. La casa no està adaptada ni a la seva alçada ni a les seves ganes il·limitades de descobrir-ho tot amb la mirada i, sobretot, amb les mans, raó per la qual sent predilecció pels llibres, que arriben fins al terra, i les portes dels armariets que els acompanyen, alguns dels quals veritables calaixos de sastre que fan les delícies del preceptor major en concentrar tota mena d’objectes intrèpids.

Val a dir que el meu consentiment a què el preceptor de deu mesos ho toqui tot, que tot ho passi per les mans, els ulls, els narius i la boca, si cal, té detractors a dojo, però ens importa poc; no ens distraiem gens de les nostres exploracions que tantes lliçons ens raporten.

I en ple reconeixement del prestatge dels llibres de poesia que toquen el terra, n’estira una antologia de Pedro Salinas que queda oberta en el poema “Muerte del sueño”. En llegir la primera estrofa:

Nunca se entiende un sueño
más que cuando se quiere a un ser humano
despacio, muy despacio,
y sin mucha esperanza

el mir intensament i ell m’aguanta la requesta sense parpellejar, com ho fan els savis. I passats uns instants, inicia un somrís que acaba en una sonora rialla. I és quan don tota la raó a Pedro Salinas.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.