marginàlies

Avui fa 227 que va néixer a Moscou Aleksandr Puixkin, un dels poetes russos més importants i més estimats. Morí el 10 de febrer de 1837 a Sant Petersburg en ser ferit en el duel a pistola que mantingué amb Georges-Charles d’Anthès, qui de manera gens subtil volgué seduir la dona del poeta Natalia Gontxarona de fadrina.

De la seva monumental obra “Eugeni Oneguin”, en traducció d’Arnau Barios i editada pel Club Editor, aquests catorze versos en recordança i memòria:

¿A qui estimem, a qui hem de creure?
¿Qui és que mai no ens trairà?
¿Qui ens seguirà com qui compleix un deure
en tot allò que diu i fa?
¿Qui no ens difama? ¿Qui procura
tractar-nos sempre amb molta cura?
Del nostre vici, ¿qui no en té vergonya?
¿Qui no ens farà venir mai nyonya?
No t’escarrassis endebades
rere un espectre fugisser;
considerat lector, fas bé
si sols a tu mateix t’agrades.
És un objecte digne: no hi ha res,
de ben segur, de més cortès.