marginàlies

La presidenta Prohens ha anat a Roma a veure el Papa Francesc per parlar, segons diuen els mitjans de comunicació, de la canonització de Ramon Llull, el procés de la qual començà el 1612, que es diu aviat. No ha transcendit què ha respost el Papa a aquest interès presidencial. Tampoc no se sap si ha acceptat la convidada de la presidenta a visitar alguna, o totes, les illes.

No deixa de ser curiós -o sorprenent, si es vol- aquest zel de la presidenta illenca per la santedat del Doctor Il·luminat quan desatén fins a combatre-la la llengua catalana, de la qual Ramon Llull en va ser un i el més destacat en tractar-la, com sap tothom, Prohens inclosa.

El Govern Prohens és hereu del govern de l’impresident Bauzá, que va combatre fins a l’extenuació el català. Aquesta obsessió va portar el seu partit a una derrota electoral sense precedents. Vuit anys més tard, amb la crossa dels feixistes, els dretans illencs tornaren a manar i a recular en drets a una velocitat estratosfèrica; i astronòmica quant als drets lingüístics. Atacant legislativament, la majoria de vegades, o abandonant el suport que, per imperatiu legal, està obligat a atorgar al català.

Tant si el fan sant com si no, l’obra de Ramon Llull encara il·lumina; que la presidenta Prohens vulgui avançar en la seva santificació, no vol dir que sigui lul·liana ni que faci gens de llum. Llull va elevar el català als cims més alts de la ciència; Prohens el vulgaritza i el desacredita.