marginàlies

Dels ulls han de néixer els trinxets
per tallar les regnes de la por.
De les mans, l’aigua
per negar els decrets de l’esclavatge.
I de la llengua el consol
per a la carn encesa.
Amb aquest einam i instal·lats
en els confins de la paraula
serà possible accelerar la fusió del bes,
l’única energia capaç de pacificar l’alè
o d’inquietar l’ensopiment de les hores.
Ja sabem que enllà de la feineria
la mort s’atansa lentament però amb nitidesa,
invulnerable,
tot i que porti les sabatilles entepinades.