marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de gener de 2022
0 comentaris

PRIMERA LLIÇÓ DE L’ANY

Animat per haver guanyat els darrers dos jocs de Trivial en versió familiar, el meu preceptor major, competitiu de mena, n’ha volgut fer un amb mi per allò de començar l’any assossegadament. El preceptor menor s’hi ha incorporat molt a contracor –troba que aquests jocs són molt llargs, poc estimulants i la seva participació nul·la- demanant de fer colla amb mi. Ens ha guanyat, el preceptor major, encara que no de manera incontestable, perquè ens hem defensat aferrissadament.

Havent dinat, el preceptor major ha tornat a desafiar-me, aquesta vegada afegint-hi son pare, que anava amb ell, i sa mare. En aquest segon joc sí que en poc temps m’he fet –ens hem fet, perquè el preceptor menor tornava a fer colla amb mi- amb quatre dels sis formatgets possibles, però el preceptor menor ha considerat que ja n’hi havia prou, de tanta “trivialitat”, i m’ha exigit que anàs a jugar amb ell a jocs més animats, que ja li tocava. Sa mare s’ha ocupat del meu torn tot defensant molt bé el meu  avantatge.

A l’hora de partir ja s’havia acabat el joc –ara no record qui l’ha guanyat- però el preceptor menor, qui sap si per demostrar que ell, per molt que no li agradi el joc, hi pots jugar en voler, m’ha demanat que li fes una pregunta, a veure si aconseguia un formatget.

Decidit a no rompre ni la mecànica ni la solemnitat del joc, que contempla l’errada o la no resposta, evidentment, no he dubtat gens a agafar la primera fitxa per a infants que he trobat i a l’atzar li he fet la pregunta marcada en morat: “Qui va robar el dia de Nadal en el llibre del Dr. Seuss?”.

El preceptor menor, quatre anys i dos mesos, just acabat de sentir la pregunta, no ha dubtat a dir amb el seu aplom de savi enter: “El Grinch”. Mentre jo girava la fitxa, pensava atropelladament la manera com tractaria l’errada, però en veure la resposta de poc que no tenc un cobriment de cor: “El Grinch”, efectivament.

Ha estat la primera vegada que he sentit a parlar del Dr. Seuss i del seu Grinch, i m’he sentit petit, molt petit, davant els meus preceptors. He vist clarament que l’univers que dominen supera de molt el que coneixem els adults i que molt afortunats som si en feim part en forma d’estel no fugaç ni furtiu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.