marginàlies

Com en una vall vigilada per milers de bales perdudes, deia que es veia en el somni darrer que recordava. El cel maragda, les bales talment llàgrimes de sant Llorenç, el terra moll, d’un groc fulgent entapissat de crancs i nacres pintades amb motius grollers i per no trepitjar-ne cap es movia com un funàmbul angoixat. I entrant a la vall, una processó molt nombrosa, al capdavant de la qual dues vexil·les enormes pintades de mil colors i de mala manera, amb forats de totes formes en comptes de dibuixos. I enmig, el turiferari, molt alt i magre però amb veu de baix profund cantant “Wand’rin’ Star” amb una passió esfereïdora. Rere ell, un escolanet que el mira amb tota l’entremaliadura possible i que ell pensa que en qualsevol moment en pot fer una de grossa. I no es troba gens a fer-la: sigil·losament, es posa a l’alçada del turiferari, li fa la traveta i cau coincidint amb el final de la cançó; emperò l’encenser no toca terra, ans al contrari, s’escapa del control turiferari i s’enlaira com un dron omplint la vall de boira perfumada.