marginàlies

Ahir es presentaren els Premis 31 de Desembre, concedits per l’Obra Cultural, que reconeixen cada any aquelles persones i entitats que han destacat en el treball a favor de la llengua, la cultura i les senyes d’identitat pròpies. La seva finalitat és reconèixer, estimular i fer sorgir tot tipus d’actuacions, de comportaments i d’activitats encaminats a afavorir l’ús normal de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida social i pública, a promoure la cultura i a desvetllar i estendre la consciència nacional pròpia de les Illes Balears.

La relació dels Premis 31 de Desembre 2013 és la següent:

PREMI FRANCESC DE B. MOLL, que distingeix una entitat que, a les Illes Balears, s’ha destacat per la seva dedicació a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional a: la Viquipèdia

La Viquipèdia, l’edició en llengua catalana de l’enciclopèdia lliure en línia Wikipedia, fou creada el 16 de març de 2001 i durant dos mesos va ser l’única amb articles en llengua no anglesa. Actualment conté prop de mig milió d’entrades, fet que la situen en el quinzè lloc entre totes les diferents edicions. El Jurat dels Premis 31 de Desembre 2013 valora especialment la gran promoció que fa de la nostra cultura tant des del punt de vista intern, contribuint de manera decisiva a la millora dels recursos culturals disponibles en català, com des de l’òptica externa, en situar la cultura catalana en un lloc destacat dins l’univers de la cultura lliure. Des del 2008 l’Amical Wikimedia promou la Viquipèdia i el juny d’enguany va ser admesa com a representant de la cultura i llengua catalanes a la Fundació Wikimedia, l’ens que coordina  la Wikipedia.

PREMI JOSEP MARIA LLOMPART, que distingeix una persona que, a les Illes Balears, s’ha destacat per dedicar-se a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional a: Tomeu Martí i Florit

El Jurat dels Premis 31 de Desembre 2013, valora en alt grau la trajectòria personal de Tomeu Martí i Florit, tot i la seva joventut, com a activista lingüisticocultural, escriptor i periodista. Així, vol reconèixer tant el seu testimoniatge personal en la recuperació dels valors del catalanisme, com la seva valentia en la defensa incansable de la nostra llengua, de la nostra cultura i del nostre país, que és tant com dir dels nostres Països. Vol destacar, també, el seu treball sense treva en el camp de la integració i cohesió socials, la seva capacitat extraordinària per crear, desplegar i coordinar tota mena de campanyes i mobilitzacions per fer acréixer l’autoestima dels mallorquins i, per extensió, de tots els catalanoparlants. Aquesta dedicació esforçada a enaltir i prestigiar la nostra identitat arreu de Mallorca, de la resta d’illes i dels altres Països Catalans, el fan ben mereixedor d’aquest reconeixement.

PREMI EMILI DARDER, que distingeix una iniciativa o experiència en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure, d’una manera especial les que tendeixen a la normalització del català com a llengua vehicular de l’aprenentatge, la renovació pedagògica o l’educació ambiental, a: l’Escola de Música Ireneu Segarra de Palma                                       

Implantada a Palma ara fa 31 anys, aquesta escola de música aplica el mètode que porta el nom del monjo montserratí. Un mètode que, a partir de la música materna, de les cançons de bres i de jocs infantils, pretén desvetllar i desenvolupar la sensibilitat musical; afavorir el coneixement del llenguatge musical; formar criteris personals de valoració estètica i desvetllar vocacions per a una dedicació més especialitzada. Al llarg d’aquests anys, l’Escola de Música Ireneu Segarra de Palma s’ha anat adaptant a les necessitats aportant nous corrents pedagògics, incorporat nous instruments i noves especialitats. La seva oferta acadèmica abraça un públic molt ample: des de l’educació infantil (4 anys) fins a l’educació d’adults i per ella hi passen cada any uns 300 alumnes. Un ambiciós i reeixit projecte educatiu, per tant, els valors del qual mereixen ser guardonats amb el Premi Emili Darder.

PREMI BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, que distingeix una persona o col·lectiu jove que ha excel·lit en el camp de l’animació cultural, de la investigació o de la creació, a: Jaume Miró i Adrover

Jaume Miró Adrover (Cala Millor, 1977). Dramaturg, animador cultural i investigador de la Guerra Civil en el llevant de Mallorca, indret en el qual va aconseguir localitzar sis fosses comunes. El 1997 comença la seva obra dramatúrgica, de marcat interès per atreure l’atenció del públic més jove, amb l’obra “Noctàmbuls”. El 2005 organitza i promou la “II trobada d’autors teatrals de les illes Balears”. El 2006 dirigeix i estrena “L’Atlàntida”. El 2009 escriu “Diari d’una miliciana”, que l’any 2011 guanya el Premi Teatre Principal de Textos Dramàtics. El 2010, “Adults Normals” guanya el Premi Pare Colom de Textos Teatrals. El mateix any escriu “In the backyard”, obra amb la que guanya el segon premi Art Jove de Teatre 2011 i el 2012 rep també el Premi de la selecció de la Xarxa Alcover per representar-la a Balears i arreu dels Països Catalans. El Jurat dels Premis 31 de Desembre 2013 valora la solidesa que mostren les seves obres dramàtiques i el rigor que aplica en les seves investigacions històriques.

PREMI BARTOMEU OLIVER, que distingeix una activitat cívica (de dinamització cultural, de recuperació lingüística, de revalorització de la cultura popular, etc.) desenvolupada en un determinat àmbit territorial o social, o el treball que contribueixi a la recerca o millor coneixement d’aquest àmbit, a: Centre de cultura tradicional “SARAU ALCUDIENC”

Sarau Alcudienc neix el 1978 com a l’escola de ball de bot de la delegació de l’OCB. El lligam que s’estableix entre la reivindicació lingüística i la investigació en cultura tradicional es mantindrà al llarg dels 35 anys de treball i activitat ininterromputs. Els iniciadors d’aquesta aventura, però, no se centraren només en el ball: aquest primer any també s’interessen per la recuperació de la Festa de les Llanternes. El 1989 recuperen les figures dels Dimonis i el 1990 creen S’Estol del rei En Jaume. El 2005 es funda l’Escola de Cant amb Ximbomba, que cerca la conservació de la tonada de cant de cançons de Sant Antoni pròpia d’Alcúdia. El 2006 estrenen l’espectacle “Indiana”, un recorregut pels segles XVIII i XIX a partir de la indumentària, la música i el ball, que el Centre ha representat  a molts de pobles. Amb els estudis, treballs i activitats, el Sarau Alcudienc s’ha guanyat a pols el prestigi i la complicitat d’un municipi marcat per l’activitat turística però que no menysté les seves arrels.

PREMI MIQUEL DELS SANTS OLIVER, que distingeix un treball editat durant l’any de la convocatòria, que pren el passat o el present de les Illes Balears com a camp d’investigació o objecte d’estudi, a: “Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat”, del professor Gabriel Bibiloni.

Els carrers de Palma és un llibre que recull en una llista alfabètica tots els carrers de tot el terme municipal de Palma. Incorpora l’historial toponímic de cada un i una descripció dels edificis i d’altres elements arquitectònics destacables. D’aquesta manera, l’obra esdevé un veritable tractat de toponímia urbana i una extraordinària guia de la ciutat. A més, incorpora mapes que mostren els límits de les antigues possessions, convertides ara en barris, i plans on se superposen la trama urbana antiga i l’actual de certes àrees del centre històric. Una ambiciosa investigació d’anys presidida pel rigor i l’exigència que desperta en el lector l’interès que mai no s’hauria de perdre per les trames urbanes i que la converteixen en un treball referencial i imprescindible per atansar-nos al tremp i al batec de Ciutat.

PREMI AINA MOLL I MARQUÈS, que distingeix  una persona o entitat que hagi destacat per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic, a: David Pagès i Cassú

David Pagès i Cassú, Sant Joan de Mollet (Gironès) 1968, és llicenciat en Filologia Catalana, docent en exercici, activista i dinamitzador cultural, comunicador i escriptor.  Fortament compromès amb els nostres Països, particularment amb la nostra llengua, des de fa molts anys dedica prou temps i esforços a difondre-la i a donar a conèixer la nostra realitat lingüística i social. Per això, col·labora regularment amb la premsa escrita i amb revistes, organitza actes divulgatius i dóna conferències. És autor de dos llibres de relats, “Històries de l’avi Abdon” i “Històries de casa nostra”, dos reculls d’articles, “Batecs d’un poble” i “Un país que fa camí” i del llibre “500 raons per parlar català”  500 citacions sobre el català de persones d’àmbits molt diversos i d’arreu de la nostra àrea lingüística.

PREMI GABRIEL ALOMAR, que atorga la Junta directiva de l’OCB i destinat a reconèixer i promoure els estudis, les actuacions i les aportacions en qualsevol àmbit que, atenent el conjunt dels Països Catalans, hagi permès expressar amb tota normalitat la catalanitat de les Illes Balears, i hagi contribuït a conèixer, difondre i respectar aquesta realitat a l’Assemblea de Docents de les Illes Balears.

L’Assemblea de Docents de les Illes Balears, democràticament, responsable i pacífica, ha plantat cara a l’abús de poder d’un govern que menysprea l’escola pública i la llengua catalana, la nostra. A més, ha sabut transmetre als pares i mares dels alumnes i a tota la societat illenca els motius del seu clam de manera transparent. Aquesta netedat expositiva ha propiciat l’adhesió majoritària a la seva lluita no només de la ciutadania de l’arxipèlag sinó també de la resta dels Països Catalans. L’exemple i les accions dels nostres docents en assemblea han revifat l’orgull de poble que el passat 29 de setembre demostrà de forma aclaparadora que d’aquesta causa per una escola pública de qualitat i en català no ens descavalcarà res ni ningú.