Des de dijous horabaixa estic sense veu per un constipat rebel. I ahir dematí vaig començar a tossir i encara hi som. És una tos improductiva i xereca: quan menys ho esper, apareix amb tota virulència i em rella el carcabòs. He provat tot els remeis casolans, alternatius i farmacològics que amics i entesos m’han recomanat amb resultats poc encoratjadors. I és així, diu el més conspicu dels amics, perquè aquests bastards refredats es prenen el seu temps per tocar la pera i emprenyar fins a l’exasperació, independentment de les traves que es trobi en el seu camí rapinyador de goles. El pitjor de tot és que tanta tos no em permet dormir, del dormitori a la butaca i d’aquí a una cadira. I sense son no hi ha somnis, i mancats d’ells l’escriptura vacil·la, travela i es fot de morros. Necessita més xarops que no jo. Probablement demà estarà millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!