marginàlies

Diuen -amb aquest dir que vol ser ver i no s’atreveix a assegurar-ho- que una nit d’agost de 1228 la Mare de Déu es va aparèixer en el mateix instant a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i ni més ni menys que a l’Alt Rei En Jaume per demanar-los que fundassin un orde per alliberar els captius cristians en mans de musulmans. Per això, segueixen dient, es fundà l’orde de la Mercè.

Aquestes faules funcionaren durant molts i molts de segles, i tengueren l’efecte que perseguien, la qual cosa diu molt a favor de qui i com les tramà. Ara per ventura també funcionen i fan efecte, qui sap. De Can Gazà estant, tanmateix, enmig de tanta vida entre parèntesi o entre guionets, tant aquesta com altres llegendes són molt males d’empassar, certament.

I no obstant, sentint la pau del redós, la quietud  encomanadissa de l’indret que dificultosament poden percebre plenament els qui habiten el casal sense haver-lo escollit; els qui hi estan perquè no hi ha altre lloc per a la seva fretura extrema; sentint la necessitat que tenen d’alliberar-se d’una existència agafada amb pinces, hom enyora tant la credulitat d’antany com el miracle de la fundació d’un orde o quelcom semblant que els rescati del captiveri i del turment de la més profunda inanició.