marginàlies

La padrina materna tenia tres germanes i tres germans. Per circumstàncies molt adverses, sent joves, hagueren de partir del poble del pla on havien nat i crescut fins a Palma, la majoria; dos besoncles partiren cap a la península. És clar que la seva història no és excepcional, ans al contrari, és comuna a moltes famílies mallorquines durant els darrers anys del segle XIX i els inicials del XX marcats per la penúria. N’hem parlant, d’aquests ascendents, en la sobretaula del dinar familiar d’avui.

De cada un d’aquests familiars llunyans en tenim les dades essencials per poder fer-ne un retrat no gaire precís però suficient per reviure’ls i recuperar un polsim de la seva experiència vital. I n’hi ha més d’una que ho té tot per convertir-se en novel·la o pel·lícula. Hi ha de tot, clar, una bestia que del no res en va fer un petit imperi amb dos matrimonis molt singulars; un besoncle desertor que aconseguí no ser aglapit, de ment i actitud molt i molt obertes que enlloc de cridar l’admiració convocava els retrets més primaris per considerar que era fronterera amb la dissolució. I d’altres sense cap més fita que sobreviure a tota mena de calamitats.

Són històries de vida que ens concerneixen, que d’alguna manera ens pertanyen i que mereixen, en tots els casos, una entrada i no estricta en la nostra particular enciclopèdia vital.