Mans plegades i dalt del penya-segat pregam a la mar, que mai no ha temut ni envejat la terra. Ben encimbellats, també ens eforçam a llegir-la. I avui diuen molt i bé, les ones encrestades; ones ovídiques, aventura el mestre. No us enganyeu, respon un deixebles: ones de fatiga i de batalla, són; ones patides, encabronades amb l’amo i els colons; fartes de servir i no ser mai servides.
Tanmateix sempre parla clar i català, aquesta mar de tothom, però nostra; la que fa forat i tapa, la que d’un mac en fa muntanya, la que com més ella és, més bela. Regalau-nos el dia d’avui, senyora i majora nostra; feis que déu faci que el Bon Jesuset no sigui res. Distreis els avorrits i els fills de mala mare, que la maldat i la matera s’estenen com una taca d’oli. Feis, us ho supliquen els que de vós renegaren, que no sigui de sards, avui, la vostra presència, que ja no ens queda sang per vessar ni victòria per celebrar. I ja que hi sou, vós que podeu, convertiu la nostra gent en poble i ajudau-nos a esbandir el patiment de la nostra pàtria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bonic prec, Jaume.
Felicitats.