marginàlies

Porta’m una veu en rull, acordiònica, que es desplegui i es replegui. Fes-me arribar una veu que només se senti quan sigui sentida com un escarràs, com una agulla en vena. Servim una veu en vers que precisi la veracitat d’aquest entorn tan poc codonyat i que em faci tremir, que derivi en deriva, si pot ser. Mira de trobar-me un poema que digui per mi allò que no abast per neciesa o imperícia; que no oculti gens la subreptícia que em cal per anar cap alt; que no vulgui saber res d’allò que no diu. Cerca’m un poema arriscat i picaparauler; que jugui amb foc i es cremi; que em cremi. Un poema que m’exigeixi  no ser cretí, que no sigui immune a l’estupor i que al·lucini, fes-me el favor. Necessit amb urgència versos que parlant-me del buit em buidin, que me mostrin la topografia del vertigen  i que no m’estalviïn els cops d’aire, que de recers i de refugis els camps de les derrotes en van plens. Va, no t’encantis i porta’m qualsevol Espriu, de seguida.