marginàlies

El somni d’anit ha estat molt estrany. He vist un soldat francès molt jove, ple de fang i greument ferit. La  Primera Guerra Mundial feia el ple en el territori gal. Em fa l’efecte que el jove abatut panteixava en el clot produït per un projectil de gran calibre. D’un nariu se n’escapava un fil de sang; de l’altre, nous, nous acabades de caure del noguer.

Nous que en tocar terra es convertien en niguls; nuvolades blanques que maldaven per fer forat en el fum dens –fumassa de guerra- que encapotava la nit. Les fogasses escampades arreu carregaven de paüra la mirada del soldat, que fixava els ulls esbatanats als núvols. I sa cara era la de Buster Keaton a “El maquinista de la General”. “Porc arrogant”, repetia estranyament un pic i un altre, amb un riure sardònic que espantava. A
qui es dirigia? Per qui era el darrer pensament tan poc agradós?