marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
1 de juliol de 2013
1 comentari
POR A LA LLIBERTAT; TERROR ALS SÍMBOLS
Dissabte passat, el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antonio Gómez Pérez (Abarán, Múrcia, 1958) en declaracions que recollia el diari Ara Balears tot fent referència a la clatellada del Consell Consultiu a l’esborrany de la Llei de Símbols, que considera alguns articles inconstitucionals a més d’atemptar contra la llibertat d’expressió, deia: “Consider que l’oposició té por de la llibertat, i la llibertat és deixar que els ciutadans, i en aquest cas els nins, puguin desenvolupar la seva personalitat sense cap tipus d’influència o de contaminació de cap pensament o manifestació política; d’això és del que tenen por“. (http://www.arabalears.cat/politica/govern-revisara-llei-simbols_0_946705558.html)
Com se sap, la Llei de Símbols (fins ara “Esborrany d’avantprojecte de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears i sobre l’ús dels béns immobles o mobles afectes a serveis públics”) pretén prohibir els llaços quadribarrats en les façanes dels col·legis públics de l’arxipèlag i per això regula l’ús dels colors de la bandera de l’arxipèlag.
Així, l’apartat 6 de l’article 2 d’aquest esborrany diu textualment: “Es prohibeix la utilització de la bandera de les Illes Balears, de l’escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i de la resta de emblemes oficials de les administracions publiques de les Illes Balears en qualsevol símbol o sigla de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades”. D’aquesta manera, el braçalet de capità de molts clubs de futbol de les Illes queden prohibits i també la bandera en el coll de les camisetes dels que la incorporen. O la indicació de la llengua nostra en molts caixers automàtics. Però, alerta, que la nostra bandera és la constituïda “per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig”. Per si de cas algú no ho sabia.
Tornant a la declaració del viceimpresident Gómez, em sorprèn per la càrrega de profunditat que anuncia, certament. Tenir por a la llibertat és propi d’esclaus, bé que ens ho recorda Joan Alcover a “El voltor de Miramar”: “No és bo per a ésser lliure qui a servitud s’avesa…”. L’oposició parlamentària de l’arxipèlag balear, ve a dir Gómez Pérez, és rea de l’esclavisme del català, de la cultura catalana i del mallorquinisme polític, tres elements altament contaminants que malmeten les criatures, com se sap. I de retruc, els que volem viure d’acord amb les propietats d’aquesta terra voltada de mar i mil pics vexada, som agents contaminants i menjanins i menjanines; subjectes altament tòxics que delmam aquestes nostres illes d’or.
A més, seguint el discurs del partit d’Antonio Gómez -que insisteix insidiosament, vergonyosament i gairebé criminosament en què els mestres i professors de centres públics alliçonen els infants en el catalanisme- relaciona directament els símbols institucionals amb “divulgació ideològica o de posicions ideològiques”. Fins a 8 vegades apareix en un text folgat d’11 pàgines. És a dir, els signes propis del país, lluny de ser tractats amb preferència com s’indica expressament a l’Estatut, són criminalitzats tot assimilant-los al sectarisme, a la confrontació i a l’esclavatge. Inaudit. I intolerable, evidentment.
De la lectura de l’informe del Consell Consultiu se’n pot inferir que aquest infame avantprojecte ha estat redactat únicament i expressa per criminalitzar l’ús dels signes propis que és a nosaltres, als ciutadans i a les ciutadanes de les illes, a qui pertanyen; no a un govern d’incapaços i irresponsables al servei de l’espanyolització wertiana imposada en nom de la llibertat, la mateixa que brandava el franquisme que, com se sap, era un model de participació democràtica.
Així, l’apartat 6 de l’article 2 d’aquest esborrany diu textualment: “Es prohibeix la utilització de la bandera de les Illes Balears, de l’escut de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i de la resta de emblemes oficials de les administracions publiques de les Illes Balears en qualsevol símbol o sigla de partits polítics, sindicats, associacions o entitats privades”. D’aquesta manera, el braçalet de capità de molts clubs de futbol de les Illes queden prohibits i també la bandera en el coll de les camisetes dels que la incorporen. O la indicació de la llengua nostra en molts caixers automàtics. Però, alerta, que la nostra bandera és la constituïda “per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig”. Per si de cas algú no ho sabia.
Tornant a la declaració del viceimpresident Gómez, em sorprèn per la càrrega de profunditat que anuncia, certament. Tenir por a la llibertat és propi d’esclaus, bé que ens ho recorda Joan Alcover a “El voltor de Miramar”: “No és bo per a ésser lliure qui a servitud s’avesa…”. L’oposició parlamentària de l’arxipèlag balear, ve a dir Gómez Pérez, és rea de l’esclavisme del català, de la cultura catalana i del mallorquinisme polític, tres elements altament contaminants que malmeten les criatures, com se sap. I de retruc, els que volem viure d’acord amb les propietats d’aquesta terra voltada de mar i mil pics vexada, som agents contaminants i menjanins i menjanines; subjectes altament tòxics que delmam aquestes nostres illes d’or.
A més, seguint el discurs del partit d’Antonio Gómez -que insisteix insidiosament, vergonyosament i gairebé criminosament en què els mestres i professors de centres públics alliçonen els infants en el catalanisme- relaciona directament els símbols institucionals amb “divulgació ideològica o de posicions ideològiques”. Fins a 8 vegades apareix en un text folgat d’11 pàgines. És a dir, els signes propis del país, lluny de ser tractats amb preferència com s’indica expressament a l’Estatut, són criminalitzats tot assimilant-los al sectarisme, a la confrontació i a l’esclavatge. Inaudit. I intolerable, evidentment.
De la lectura de l’informe del Consell Consultiu se’n pot inferir que aquest infame avantprojecte ha estat redactat únicament i expressa per criminalitzar l’ús dels signes propis que és a nosaltres, als ciutadans i a les ciutadanes de les illes, a qui pertanyen; no a un govern d’incapaços i irresponsables al servei de l’espanyolització wertiana imposada en nom de la llibertat, la mateixa que brandava el franquisme que, com se sap, era un model de participació democràtica.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No trobo molt forasenyat deixar fora de l’escola els simblos polítics i institucionals, com molts diuen que s’han de deixar per “consum intern” [exclossos de la llum pública] els simbols religiosos. Jo, amb aquesta darrera idea sóc menys partidari que no pas amb la primera declaració (una cosa és parlar-ne, i altra cosa és fer proselitisme -subliminal o no- als infants, sense el permís dels pares).
Atentament