marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de juny de 2012
0 comentaris

PLEBISCIT BERLANGUIÀ

Guijo de Galisteo és un municipi extremeny, en el nord de Càceres, de 1700 habitants  -cinquanta amunt, altres tants avall- repartits entre el nucli poblacional del mateix nom i els seus dos llogarets: El Batán i Valrío. La seva gent viu de l’agricultura i la ramaderia, tot i que a El Batán el sector serveis també destaca perquè travessa el poblat una de les carreteres que connecten el nord extremeny amb Portugal.

La quotidianitat sostenible d’aquest racó de món no el fa propens a aparèixer als abassegadors i tumultuosos titulars periodístics, però ha bastat una decisió del seu batlle perquè Guijo de Galisteo obtingui el seu particular minut de glòria (o no tant) en els mitjans massius (i de masses) de comunicació.  

Conten les cròniques que aquest municipi tenia reservada una partida pressupostària de 15.000 euros  per a tres actes taurins. Donada la bancarrota mundial i la sagnia de l’atur, però, al batlle se li ocorregué pensar que per ventura valdria més destinar aquests milers d’euros a contractar eventualment alguns treballadors. Pres, sens dubte, pel nostre esperit consultiu (això és, la tirada catalanesca per les consultes populars) Francisco Javier Antón García, batlle de Guijo de Galisteo, convocà un referèndum perquè els seus conciutadans decidissin si volien toros o la contractació eventual de treballadors.

Per molts, aquesta consulta és forassenyada, fregant i tot la perversió: com es pot donar a triar entre la mort d’un animal i el sou, ni que sigui eventual, d’una persona? Tanmateix, no convé esquinçar-nos massa les vestidures ni fer segons quina mena d’escarafalls: a Suïssa, poble assenyat i eternalment neutral i de la Creu Roja, fins al 1971, i gràcies a  un referèndum en què només s’expressaren els homes, les dones no pogueren votar en les eleccions federals. Per tant… Tota manera, els resultats del referèndum encara donen més motius per al comentari i la reflexió.

El resultat final d’aquesta consulta berlanguiana per excel·lència, va ser de 242 vots per als toros i 181 a favor dels lloc de treball. Segons anuncià prèviament l’alcalde, senyor Antón García, aquest resultat seria vinculant. Per tant, els 15.000 euros, com s’havia previst inicialment, seguirien per pagar festes taurines. No obstant, per tal d’espantar segons quins comentaris sorneguers o maliciosos sobre aquest singular plebiscit (què diria frau Merkel si s’assabentàs que per Extremadura prefereixen més els toros que fer feina?) i donat que els resultats no varen ser els mateixos en els tres nuclis poblacionals, el batlle decidí fer cas als resultats de cada nucli. Així, a Guijo de Galisteo es destinaran 5000 euros a contraccions laborals eventuals i altres 5000 al Batán i Valrío perquè martiritzin toros.

I per acabar d’adobar-ho i no posar en entredit el maltractament dels bous, considerat una festa grossa per segons qui i d’alt valor artístic per segons quin ministre, l’excel·lentíssim senyor Francisco Javier Antón García manifestà que “aquest tipus d’esdeveniment també genera ocupació i diners”. Amb aquesta sentència s’acaba la discussió. Preclar, el senyor batlle; hom li augura un esplendorós futur polític per aquestes terres ibèriques de ponent.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.