marginàlies

No hi ha lloc prou ampli per a l’optimisme
i la bellesa balla cada vegada
més macada, lànguida i esmaperduda.
Els millors versos s’escriuen tots damunt
la pols africana i el fang dels estúpids,
i els infants frueixen com mai de fer sang.
Només tenim el gust per a les mentides
i per exaltar els gargots i les brotxades
que ofenen el foc de l’art i les cavernes.
Pesen més les monedes que els bons desitjos
i no ens importa gens intoxicar l’aire
ni matar la mar per salvar la supèrbia.