marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 d'octubre de 2013
0 comentaris

PER AQUESTS CINC SOUS

No és bo deixar fluir les pensades i les ocurrències tal com ragen: posen en evidència la precarietat d’un regit excessivament exposat al desordre i a les escomeses estúpides. I per ventura hauria de funcionar sempre així, qui sap! De tota manera, hem tractat el senderi com un mul somerí i així ens va: sotmesos al toc de queda de la raó.

Borratxos de beneitures, volem seguir lligats a tota mena de dictats i cops de puny; a tupinades i a consells de guerra sumaríssims que ens fan més forts i més resistents, proclamen els xamans de la tribu untats de cèntims i reverències. Més resistents a la llibertat, és clar, que té massa tirada a ser salvatge; més forts en la inòpia i el gregarisme, que són el veritable motor de la civilització.
     El nostre vell més venerat, a una passa de l’extinció, es demana per què les persones tenim més tendència a voler saber com funcionen el cel i els estels, i no el foc que governa la terra. Per què, es demana el vell que sempre l’encerta, tenim més tirada a sortir de l’escorça a la que estam lligats per ordre de la natura per mirar si hi ha vida més enllà de nosaltres, i no ens feim terra endins, molt endins, per acarar-nos amb l’ou de foc que ens governa i pactar amb ell una destrucció digna de ser viscuda i, qui sap, si recordada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.