marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de setembre de 2010
0 comentaris

PELADURA DE SOMNI

Es despert amb un fil de saliva que li davalla per la barra i pren, determinant, la direcció del coll, senyal inequívoc, es diu, que la nit ha estat plàcida. No recorda, per això, cap somni, com li agradaria. Aquest matí embromat en el primer que repara en aixecar-se del llit és en la penosa fila que fa quan dorm, més feresta, encara, que la que fa en llevar-se.

La primera que l’hi digué, que quan dormia canviava de fesomia, va ser sa mare quan entrà a l’edat de la presumiguera però no la va creure; bona era sa mare per treure-la de solc! Fou en Lluís, qui li ho demostrà anys a venir. Una matinada ell s’aixecà per orinar i en tornar al llit s’adonà que la claror primera accentuava el seu rictus sever en dormir i va córrer a cercar la màquina fotogràfica.

N’hi féu un grapat, de fotos, sense que ella se’n temés. No li digué res fins que les hagué revelades i compostes en àlbum. Quan les hi mostrà, d’entrada li costà acceptar que la fotografiada era ella: inflada de galtes, amb els morros tirats cap al nas deixant la boca en arc sull, les celles contretes i les cues dels ulls força arruades. Quina vergonya, Déu meu, exclamà finalment. A partir d’avui dormiré sola, ningú condret vol passar la nit amb un monstre com aquest, va cloure retenint contra el pit l’àlbum de
fotos ofensives.

No complí la paraula d’abandonar el llit conjugal perquè en Lluís s’avení a destruir davant ella tant aquelles fotografies –de qualitat gens menyspreables, d’altra banda- com el negatiu. I aquest matí trapella, amb el cap a la biorxa, somriu, en mirar en Lluís que dorm com els nadons, escampat en
el llit i encomanant confiança a senalles.

I en tornar la vista a la finestra, s’adona que li voltoregen els records sobre les peladures del somnis més ocurrents, com aquell en què bussejava nua en un fons de mar de cine, tan espectacularment el vivia, i una grapada de peixos menuts i virolats li vigilaven de prop la vulva com si la volguessin resguardar de mals majors. Amb aquella cara satisfeta i complaent del somni, hauria de dormir, es diu.

Té molts d’anys, aquest emmirallament dels peixos, però assíduament el reviu i cada reviviscència, curiosament, li augura qualque esdeveniment agradós durant el dia. I no sap quin podrà ser, perquè  l’espera un dia feixuc a l’alberg i la boira que es deixa veure a la llunyania és molt semblant al fum dens que escombra la terra en haver extingit un incendi.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.