marginàlies

Les veus lingüísticament sedicioses que proposen el tancament de la Televisió de Mallorca, [M], no  miren, com diuen, per la nostra economia; no és estalvi, allò que persegueixen: volen, curt i ras, frenar  en sec l’avenç d’un mitjà comunicatiu públic, dimensionat, proper i de qualitat. Un mitjà, a més, que, com  pertoca per ser públic, ha contribuït de manera notable al coneixement, ús, difusió i prestigi de la  llengua catalana, pròpia de les illes Balears. Per això, excusant-se en el seu cost econòmic, allò que es  pretén és subvertir la llei i desactivar un actiu potent en la normalització de la nostra llengua i en la difusió de la història i la cultura que més ens compromet.

Així, poc més o menys, acabava el passat 23 de març el meu comentari en aquest bloc  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192923). Ara hi torn perquè crec que ens cal no perdre calada en  aquest afer: cal seguir alertant perquè no s’arribi a consumar l’endemesa que suposaria el tancament d’[M]. Tanmateix, el seu cost (9 milions d’euros anuals) s’ha de comptabilitzar com a inversió en polítiques socials actives. Insistim-hi tantes vegades com calgui: aquest mitjà televisiu públic té com a nord la constitució d’una societat cohesionada a partir –o al voltant- dels nostres trets propis. Tenint en compte que de tot l’amplíssim espectre televisiu només [M] i IB3 atenen, per determinació legal, aquesta finalitat, perdre un actiu dels dos significaria rebaixar encara més la presència pública tant de la nostra cultura com de la nostra parla. I és per això que les seves despeses no podem ser considerades supèrflues o sumptuàries.

Això no significa, és clar, que no s’hagin de dimensionar constantment; que no s’hagi de vigilar amb zel cada partida i que la qualitat del producte no hagi de fregar l’excel·lència. Però dictaminar la seva clausura és una irresponsabilitat social i política. Lluny de tancar portes, allò que pertoca, certament, és parlar del disseny d’un model audiovisual públic que respongui oportunament i amb rigor a les nostres necessitats i demandes. Els 118 treballadors d’[M] treballen afanyosament per evitar-ne el tancament i ja han aconseguit que 27 dels 53 municipis de Mallorca aprovin mocions favorables a la continuïtat de la  cadena. La causa no està perduda i de tots depèn que no es perdi.