marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'octubre de 2010
1 comentari

PASSES D’AIGUA

Quan la idiòcia és tanta que amenaça de fer callar la claror; quan per una bestiesa s’engalaverna el mecanisme que propicia el flux dels raonaments; quan els dispositius d’autodefensa es ressenten força per les envestides aclaparadores de l’estultícia; quan una filldeputada t’impedeix alliberar les pensades i modular emocions, és hora de posar-te esquena a paret, reconcentrar l’alenada i mirar que com més aviat passi tant desfici. I entre alè i alè és probable que aconsegueixis fer anar quelcom semblant a:

Les nostres passes
per la mar no mereixen
cap epitafi:
hem compixat tant l’illa
que el fang és putrefacte.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.