Més de mitja vida amb ell, tota la meva adultesa, de fet. Relligat amb fil, en acudir a ell per precisar una dada, he vist que, de consultar-lo, la coberta –que inclou un dibuix de Joan-Pere Viladecans- s’havia separat del llibret de quadernets. Res que no puguin solucionar dues gotes de cola.
“Per a la bona gent”, de Salvador Espríu, editat el desembre de 1984. No ho sé segur, però degué ser el darrer llibre que veié editat perquè morí el febrer de 1985.
Llibres del Mall, l’editor d’aquesta llinya perenne, segueixen sent, per molt d’anys que faci que deixaren d’aparèixer, marca d’excel·lència i empremta de risc.
En haver comprovat que “Per a una “suite” algueresa”, consta de dues parts (la primera que comença: Estimat/ Rosselló / si podies / venir / amb la barca del temps… i que canta Marina Rossell) m’entretenc una bona estona amb el poema “D’una vella casa (I)” que diu:
Amb la tranquil·la
veu de cristall de l’aigua,
jo diré sempre
que sols m’ha fet reviure
la teva fe profunda.
I he tornat a rellegir el recull.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!