marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 d'agost de 2021
0 comentaris

PAISATGE

Combatem la sequera que ho abasta tot, ofega el verd i avicia la misèria bevent-nos la sang pròpia que havíem promès al déu més vell. Els insectes convertits en teies calen foc als boscos que s’han deixat morir per no poder contradir la nostra set d’aridesa. La nit s’exaspera i li lliuram els somnis en sacrifici car no tenim res més que el plany que no vol ser crit ni omplir les esquerdes dels roquissars que com més va més es baden per engolir millor la carn cardada pel vent i el temps de tot el que s’amaga. Se sent el respir agònic d’alguna arrel indultada pel foc que no es cansa de repetir que del dolor en naixeran mans amb falç.

Non m’hai tradito, Signore:
d’ogni dolore
son fatto primo nato.

Serà això, Salvatore Quasimodo.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.