Ens separen els esputs, estimada; ens allunya la radioactivitat de la saliva dels addictes al garrot que manen generació rere generació. No cal que estripis els coixins per proclamar alegria, estimada. No en sortirà cap ploma, tanmateix, per envolar-nos les somniades, amor meu. Queden tan lluny les llums de l’alba! I a tocar, sempre, l’aspror
De bon matí, no sé ben bé per què, fent-la petar amb un amic i company de feina ens hem trobat parlant de la “nomenklatura”soviètica de la qual ara ningú no en parla i just fa dos dies, com aquell quidiu, era concepte de curs corrent en converses polítiques. Si no vaig errat ha entrat a rotllana
En la reunió, mentre el cap parlava d’arquitectures de discurs, ell s’imaginava una sargantana patinant damunt el cocó glaçat en el que d’infant s’hi emmirallava. Fastiguejat, fixava més l’atenció en aquelles reverberacions indòmites de l’ànsia que no en l’exposició tediosa del director que, a través d’un ambiciós pla estratègic, pretenia expandir els guanys de l’empresa
Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, va ser ahir a Palma convidat per l’Obra Cultural Balear per parlar del català en els mitjans audiovisuals privats. La conferència s’emmarca en el cicle del Fòrum OCB dedicat a “L’espai comunicatiu en català”. Roures començà dient que a l’estat espanyol, el trànsit del sistema analògic a la TDT
No espereu que la lluna delati els coltells ni que faci d’estel polar. És el banyarriquer més vell, qui així parla a la colla de joves mascles que no han deixat d’escometre’s tota la nit. Recordau-vos sempre dels anys en què fóreu larves i de totes les galeries que traçàreu tot corsecant les alzines. Canta
S’ha despert, sobresaltat, a les tres de la matinada, suant com un brau, quan el concert feia el ple a la plaça. Els carrerons que volten l’escenari vessen de crits, fortors esvalotades, vòmits, pixerades cerveseres i forces acabades. I para esment, ulls esbatanats, en el malson que de poc no el mata. Estava amb la
Vaig conèixer personalment Alexandre Ballester un dia de primavera de l’any 1984 a can Moll, això és a l’editorial d’aquest nom, al carrer de la Torre de l’Amor, número 4, primer pis, de Palma, on per aquelles saons jo hi feia d’administratiu. La col·lecció “Tià de sa Real”, de Manacor, iniciada i dirigida aleshores per
Avui a migdia s’ha donat el tret de sortida als actes que formaran l’Acampallengua d’enguany que Joves de Mallorca per la Llengua ha organitzat a sa Pobla. Molta gent -i ben acalorada han participat al cercavila que ha anat de la zona d’acampada, adjacent al poliesportiu municipal, a l’Ajuntament pobler on l’entitat organitzadora i els
Avui, en el pati de la Misericòrdia, arranca la segona edició de la fira “Còmic Nostrum”, un esdeveniment nascut de l’Associació d’Amics i Víctimes del Còmic que vol convertir-se en un referent sociocultural a l’illa i a l’exterior, a més de donar a conèixer els autors de còmic de la nostra illa. Col·laboren en aquesta
Anava per fer l’apunt d’un relat que fa dies em recorre el cervell com una llúpia i de sobte m’he quedat empastaganat, sense fils per estirar-ne els caps. Em sol passar sovint, però no per coneguda, aquesta imperícia a engirgolar mots, deixa d’enrabiar-me. I enrabiat, com les someretes del bonjesús, més m’enrodill. Anava de la
Ha mort en Miquel Colom i Colom, de s’Alqueria d’Avall. A Bunyola, el seu poble i el meu, se li ha esqueixat un cimal amb la seva mort. I dels revenguts. En Miquel era restaurador (res a veure amb restaurants), ofici que havia après del seu oncle escultor Francesc Colom. Germà del pintor Antoni Colom,
Durant tres mesos, els residents de Can Gazà compartiran temps i espai amb dos germans ghanesos que res tenen a veure amb les xacres i altres dolences gazanenques. Un d’ells ha de passar per les mans cirurgianes dels especialistes en tractaments maxiolofacials de l’hospital de Son Dureta; l’altre, resident des de fa un temps a
La llum neta de les sis del capvespre feria la tauleta baixa de la sala d’estar i destacava les marques de les llaunes de cervesa que s’havia pres durant el matí i el dinar. I també les miques de pa, reclams silenciosos de teuladers i titines que defugen les ciutats com els estugosos el verrim.
Obrí el primer calaix del canterano amb molta lentitud, sense acabar de creure’s que obeïa sense replicar un impuls que el burxava feia temps. Tot ell era por: al que volia fer en aquell instant i a haver de triar més tard, a decidir per on tirar, a llançar-se sense cap protecció a una mar
Ens heu mutilat els ciclops i els faunes del nostre imaginari més arcà tot segrestant-nos el vocabulari precís per mantenir-lo resplendent i llegar-lo enter i impol·lut als fills. A l’ombra de la vostra palissada és impossible créixer com a poble. Per millor fermar-nos l’orgull de casta heu eixugat els plaents brolladors que ens refrescaven no