Les darreries de la tardor apregonen la bellesa de les garrigues. S’hi està bé, en aquests redossos, els dies estirats. En els seus indrets més obacs, hi fan la seva pams i pams de molsa, barba soca que li deim a la vila. Quan encara no sabíem que estava protegida, n’agafàvem per fer el betlem.
L’Obra Cultural Balear acaba de fer públics els “Premis 31 de Desembre 2010” que es lliuraran dissabte dia 18 al Teatre d’Artà en el decurs d’una gala transmesa per TV3 i IB3. La llista de guardonats: premi FRANCESC DE BORJA MOLL a la FUNDACIÓ TEATRE DEL MAR. Premi JOSEP M. LLOMPART a GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS.
Temps d’escates i peixos morts, de desposseïts heretant ermots i calabruixades. Temps d’analgèsics i estimulants, de vaselines i vasodilatadors; de flagels i tatxetes. Cap paraula no fa efecte i les mans, espaordides, es preserven de contagis. Tot són murs en els vastos camps de les volences i fossats circumdant les ciutats sodomes i gomorres. Temps
Els dilluns de festa no solen ser els més adients per fer segons quines reflexions. I, tanmateix, vulgues que no, per això o per allò, te topes amb dades que et fan ballar la testa. Aquest matí, a mi, els sense llar, el seu nombre, les seves espirals de derrota i d’altres paratges adjacents molt
S’han fet de ferro els cavallets de cartró i tot de marbre les llàgrimes que vessem només per cortesia
De ferro han tornat els cavalls i lletrada els versos per aviar alliberaments. La boira oculta temporalment els horitzons casolans perquè les perdius escotxeguin a plaer a les vinyes. La misèria, ai!, dóna tota la sang, com el porc en la matança. En el llibrell que la rep s’hi escalfen les mans les matanceres i
El dia que va néixer, els macs del torrent de sa vila rodolaren durant hores sense que davallàs gens d’aigua. La sequera feia anys que persistia i després d’aquell fet sobrenatural, plogué bé durant sis dies. L’escandalera dels rocs del torrent eixut com una rosseguera encara és recordada i el seu record es llega a
“Venga, anima’t, sant baró”, li deia fent-li massatges desentumidors als músculs oblics dels seus ulls encara esgarriats, parant més esment al que callava que al que expressava amb una quietud de cos que l’espantava. Era tan bo d’atabalar, pensava. I quan s’atabala, en lloc d’inhibir-se, s’exalta; i exaltant-se, fa pagar la bogeria a qui té
L’unicorn blanc encén la nit del cementiri que fa d’orbe als desposseïts de la terra i de les emocions. Renilla feliç entre la pau de les creus on s’hi repenja l’absolutesa del silenci que s’imposa i no va de verbes. Esborra amb la cua els epitafis i banyega l’olor de la misèria, que no és
Venia de somniar que la casa on va néixer havia quedat engrunada per dues construccions noves de lletjor continguda, els terrats de les quals formaven dos camps verdíssims de gespa. No presentava cap signe de deteriorament, la casa nadiua, però li feia la sensació que se sentia agredida per tanta pretensió rotunda. Les tres cases
Quan diu que necessita aire, vol dir que vol caminar cap cot i sense rumb. Vol imaginar-se que fugint trobarà la terra d’enlloc. Necessita aire quan se li entela l’aplom, quan de res en fa un mul, quan no troba cap cap de fil que li aquieti l’ànsia de convertir-se en esput. L’hivern s’ha avançat
El sol, que a les 07:07 ix per l’esquerra de l’avió, no s’està d’emetre raigs taronja. La nau porta nou passatgers distribuïts a la babalà des del cap fins a la cua. La butza enorme i desolada de l’Airbus 320-200 impressiona i descongestiona alhora. No se sent ningú i l’únic soroll que es fa lloc
Havia somniat que visitava un amic escriptor. L’estudi on el rebia era ple de llibres, carpetes, arxivadors i papers, naturalment, però feia més la sensació de despatx administratiu desendreçat, de gestoria de l’any vuit, que no la capella creadora d’un dels narradors vius més considerats. Poc donat a l’ostentació i als saraus de qualsevol mena,
El Consell de Mallorca, a través del seu Departament de Benestar Social, acaba d’editar el treball “De la beneficència a l’estat del benestar. Història dels serveis socials a Mallorca (s. XVI-XX)”. En són els autors Miquel Deyà Bauzà (L’assistència social a Mallorca durant l’Antic Règim); Pere Salas Vives (La beneficència i l’assistència social a Mallorca
I Rellu el raor i el cel blau s’atrinxera. Tremola la mà que el branda. Xiscla el voltor tot tement la sagnia. II Almoinava temps per fitar l’eternitat mentre desava els vestigis de la nit i el frec del darrer somni. III Per tot cerca el món i el fi del desassossec. En veure la