En Paco Trigo era de la vila a mitges. Alguns, amb una mala bava impròpia de la bonesa congènita dels vilatans segons la doctrina del comú, per menysprear-lo deien que, per molt que hagués nat un dia de sant Llàtzer, el patró, i a la vila, l’havien encomanat a fora i fora hagués nascut de
M’aixec com si m’haguessin maçolat i mentre prenc el cafè, m’entretenc contemplant uns instants la vida silent dels llibres; el seu glatiment compassat en els prestatges. Per ventura n’hi deu haver qualcun que voldria fugir, però ben aviat s’hi repensa. Del caramull cada cop més voluminós dels que esperen atenció en prenc el que fa
Rafel Ramis és un actor mallorquí forjat en el teatre vocacional dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Part essencial del Teatre de Bunyola (1966–1997) -que marcà fites en l’escena illenca d’aquests anys- ha pres part en un centenar llarg de muntatges teatrals, el darrer dels quals, si no vaig errat, és un “Siau
No sé què vull, quan l’any encara compta hores. Per ventura assegurar que res per voler no em saciarà la set de desfici. Tenc un arenal a la boca i la llengua massa avesada al gust de sauló per desitjar el tast auroral de la saladina.
El passat dia 29 de desembre, l’Obra Cultural Balear omplí a vessar el Teatre Principal de Palma per celebrar el 31 de Desembre. Els Germans Martorell, acompanyats de Mateu Matas “Xurí”, Francesc Ribera “Titot”, Miquel Brunet, Miquel Carbonell i Andreu Julià, i l’Orquestra de Cambra de Llucmajor, que interpretà “Al-Mayurqa clàssic”, enardiren els assistents. En
Anit, al Teatre Principal de Palma, a les 21 hores i amb l’entrada lliure, es farà l’acte de presentació de la nova campanya engegada per l’Obra Cultural Balear, “Mallorca, m’agrada/”, a través de la qual es pretén fer acréixer l’autoestima i l’autoreconeixement de tots els qui han fet de l’illa la seva llar. A més,
Cada renúncia ens sembra magraners agres a l’espinada; grans amargs als llagrimers i entre els dits dels peus. I a dos pams de l’estupor, l’entreforc de camins que menen tots a la plenitud d’una esperança tan efímera com els anys llum que ens separen de l’emoció plena. L’espantaocells es clava les ulleres de sol i
Fa fred, per més edulcorar la taula del dinar de Nadal curosament preparada. El menú és apte per a totes les dolences, llevat de les postres: sopa i capó farcits; coques bambes, torrons i neules casolans, elaborats per la mestressa. Motius nadalencs disposats estratègicament i original deixen clars els arguments creatius de l’amo de la
Estudiades les tres sentències del Tribunal Suprem sobre l’ús del català en el sistema escolar de Catalunya, els experts consideren que no afecten de manera directa el model educatiu de les Balears. Es basen en què el tractament de les llengües a les escoles de les illes està basat en el Decret 92/1997, de 4
És en horabaixes com el d’avui en què la llum fa una crisi de pànic en veure el sol tan sollat de morques, que hauríem de posar punt i final al discurs de tanta descaradura. Hem dat tanta corda a l’estupidesa! Tanoques, hem fet callar les rialles sense adonar-nos que són l’única arma per fer
El PEN Club català i l’Obra Cultural Balear dedicaren un concert, ahir, a Can Alcover als escriptors empresonats o perseguits, en especial a l’escriptor i activista xinès Liu Xiaobo, Premi Nobel de la Pau 2010. La soprano Monsterrat Mozo i el clavecinista Bartomeu Mut interpretaren 10 cançonetes del valencià Vicent Martín i Soler (València, 1754
Dissabte vespre, a Artà, l’Obra Cultural Balear celebrà la Nit de la Cultura en el decurs de la qual es lliuraren els Premis 31 de Desembre d’enguany al Teatre del Mar, Gabriel Fiol i Gomila, Guillem López i Casasnovas, Vicent Marí Tur, Llucia Ramis, Baltasar Bibiloni i Llabrés, Aires Formenterencs, Antoni Gorries i al Premi
Avui dissabte, 18 de desembre, a les 21.30 hores, al Teatre d’Artà s’hi farà la Nit de la Cultura 2010, amb les actuacions de: Miquel Àngel Llonovoy, Toni Albà, Joan Pons, Erm, Pere Janer, At-versaris i Mateu Matas Xurí. A més, Albert Guinovart (piano), Simó Andreu (deïdor) i Pep Ramis (dansa) faran un espectacle especial
És prou sabut que la cultura fa persones lliures. I també que la cultura d’un territori és el més eficaç agent de cohesió comunal. Els canvis demogràfics i socials que en molts pocs anys ha patit Mallorca en particular i l‘arxipèlag en general ens menen per uns camins molt exigents si, com pretén la majoria,
Cap pèrdua no comporta guanys i en canvi les victòries compensen amb escreix totes les despeses. Cap possessió no es pot mesurar pel cost de les renúncies. Voler cercar allò que hom vol implica partir en desavantatge, car no tenir-ho ja suposa greuge. I el camí és prou rost, una rosseguera remulla. Qui perd es