Can Gazà, l’hostatge de malalts socials del Secar de la Real, pot mantenir el seu model assistencial basat en l’autoesment dels assistits i l’autogestió, gràcies al compromís contret amb la causa per una llista molt llarga d’amics. Anit, més de tres centenars tocaren comparició a Sa Casa Llarga per fer una torrada, acompanyada de música,
I tu, què mires? No em diguis que t’he tocat el viu i tens pietat de mi. I una merda! La commiseració més plena és la dels que m’eviten; la dels que acceleren el pas i es tapen el nas per no sentir la fetor de pixum que fot. Així sí que m’arriben les bavarades
Amb en Paco Trigo en el món, els esdeveniments per en Goyo i na Sisla es precipitaren. Com pensava el batlle, la mateixa nit del naixement la comare n’informà puntualment a qui pertocava perquè la nova fos coneguda per tota la vila. Afortunadament per l’alcalde, l’esdeveniment s’escampà un cop acabat el Ball de les Donzelles,
Mira, el milà ja és aquí. És hora de parar taula. No s’erra de cap segon, l’animalet: en ser la una en punt es deixa veure tirant cap al penyal. I d’allí torna dret cap a la nostra balconada presumint d’estampa i de vol. I d’ençà que ell no hi és, com si el cercàs.
Dijous passat, dia 27, el ciutadellenc Francesc Florit Nin inaugurà l’exposició “Llibres pintats” a la Galeria d’Art Joan Oliver, “Maneu”, de Palma. Plovia, a l’hora d’obrir-la, la qual cosa no impedí que fóssim molts els que prenguérem un guster de tocar, de sospesar, de mirar i remirar els llibres pintats de Florit. En veure’ls tan
Ahir, al Teatre Mar i Terra de Palma, els amics i lectors d’Antoni Serra, encapçalats per Sebastià Bennàssar i Miquel Vicens, li reteren reconeixement i homenatge. En el decurs de l’acte es presentà el text “Antoni Serra. La ploma i el capell”, una antologia de textos d’amics de l’autor a cura de Bennàssar i Vicens,
El té ben pres la imatge del ribot aixecant-li encenalls de pell sangonosa de l’esquena. I a cada passada, torna a sentir el frec esmussador del garlopí fent burballes de faig que, de petit, en passar per davant la fusteria de mestre Arnau, tant l’extasiava. Era una mena de plany sec, un lament agut vegetal
En qüestió d’hores, per camins prou divergents i amb persones d’àmbits diversos i interessos diferents, entren a la rotllana de dues converses un bon grapat de veus apagades, d’expressions de persones referencials que desatenem irresponsablement amuntegant-les en les golfes de les andròmines, en els àlbums del passat més desdibuixat o boirós. I d’entre la munió
Editorial Moll acaba de publicar, a la seva col·lecció Raixa, “Ànima de gos”, un relat fascinant d’Antònia Vicens. Aquest romanç d’un ca i la seva ànima, pigalla d’un malvat, tot d’una et pren i no es torba gens a ser plenament antoniavicencià. Ben d’hora demostra de qui és, de quina mar migjornenca ha nascut: “…
L’any passat se celebrà el centenari de la primera edició de la novel·la d’Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, Menorca 1865 – Barcelona 1927) Del cor de la terra a la Biblioteca Popular de “L’Avenç”. Per celebrar aquesta fita, l’Institut Menorquí d’Estudis (http://www.ime.cat/), que el 2010 també celebrà el seu 25è aniversari, en féu una
Des de fa uns anys, l’”Atiarfoc” clou les festes de sant Sebastià, el patró de Palma. Ahir, els dimonis i bèsties tornaren a prendre una part de la façana marítima ciutadana i l’ompliren de calabruixades d’espires i cortines de fum amb olor de pólvora. Des del col·legi Jaume I, a sa Faixina, partiren passeig Guillem
El Senat ha acceptat que a la cambra –sobre els papers, de representació territorial- s’hi puguin usar les llengües distintes al castellà que també es parlen a l’Estat. Les reaccions en contra no s’han fet esperar gens, la qual cosa demostra de manera diàfana que a Espanya només se l’entén –i s’ha d’entendre- amb i
El sol s’ha cansat de ser amable i declina empegueïdament, deu pensar el colom que, des de fa una bona estona, se’l mira quiet de l’espinada de la teulada del convent estant. Se sent remor d’infants que juguen a dimonis; els dies dels sants Antoni i Sebastià hi predisposen, en aquesta illa color de dragó
Dia 6 d’aquest mes, Victor Gayà publicava al diari “Última Hora” un article que titulava “Mallorca, m’agrada!”, sobre la campanya del mateix nom impulsada per l’Obra Cultural Balear. Després d’elogiar-ne l’activació (és un rearmament moral i una dosi d’autooestima que, en la línia del pensament contemporani, apel·la a la voluntat més que no a la
La pel·lícula “Pa negre” no deixà res per verd –en el bon sentit de l’expressió-, anit, en la gala dels Premis Gaudí, que celebraren la tercera edició: tretze premis de quinze nominacions. Aclaparador. Tanmateix, allà deçà dels nombres i de les quantitats hi roman el rigor i l’exigència. La pel·lícula d’Agustí Villaronga transpira passió i