En Berenguer –així es fa dir- frega la setantena, a primer cop d’ull. El document d’identitat precisarà més tard que en té setanta-quatre. Més que brut, va amb una ala que li penja. Amb la cabellera blanca desendreçada i amb la barba d’uns quants dies abandonada a la seva sort, passa més per deixat que
En Cion Sitja, el batlle de la vila quan naixé a la presó –esdevinguda improvisat paritori- Paco Trigo, el de la mirada blasfema, era per aquelles saons un dels vilatans més assenyalats. Advocat i constructor, havia heretat de son pare un envejable patrimoni immobiliari, que ell administrà amb prou sensatesa i sapiència per engrandir-lo. Son
Tant per l’Estat espanyol com per Europa, el respecte, l’atenció i la promoció de les llengües, sobretot les minoritàries, esdevé un element democràtic de primer ordre, però també un signe de modernitat i de molt alt interès cívic i polític. No cal dir que les llengües són el registre superior d’una manera col·lectiva d’entendre el
La brigada municipal no repara ni en estrèpits, quan la son del veïnat no fa molt que ha fet el ple, ni en l’aigua –no potable, segons indica el camió cisterna- per netejar els carrers. El degà dels moixos del barri se sap bé els horaris dels empleats municipals i ja fa estona que ha
En el camí de la recuperació lingüística icultural de l’arxipèlag esdevé peça clau l’establiment de mitjans de comunicació públics que s’expressin en català, propers a les realitats de cada illa, ben dotats professionalment i tècnica, i amb la qualitat com a far permanent. Si hom atén la realitat sociolíngüística del nostre país fet d’illes, detectarà
Ai, aquests dits, aquestes històries amb randa, que no són gens senzills ni molt menys habituals en gent que sempre està esperant; esperant un què que es torba (sempre sol fer tard) i que tan aviat inquieta com pacifica. Ai, el temps, aquest agent tan actiu que ens acaba de ruixar amb altes dosis de
Raquel González i Víctor Yern, de la Comissió de Festes de Santa Maria; i Neus Massanet, de l’Obra Cultural Balear de Formentera, ahir horabaixa explicaren a Can Alcover els treballs d’aquestes dues entitats que s’esforcen per mantenir ben untades les politges de la llengua i la cultura pròpies de la pitiüsa petita. La recuperació, en
Animalava l’escriptura imaginant-se que era una serp de colors llampants empaitant papallones negres. O un tarser jove –símbol del diable- fent-se mal fins a morir abans de ser caçat pels amants de les singularitats i els exotismes. La passejada per la garriga li havia envolat, i de quina manera, el desordre persistent d’idees. Havia recuperat
Es condorm la solitud en veure la milana retallada en la nuvolada blanca que ho contempla tot des d’un esteticisme monacal. Que calli tothom, que l’aire està a punt d’encendre’s i no ens deixa sentir el toc de replec. Que deixin de bramar les bugaderes i les agències de notícies, que, si no, les partícules
Es despertà sobresaltat sense poder determinar si l’havia desvetllat el seu propi panteix o l’eixida espantada del malson. Assegut a l’espona del llit, alenant atropelladament i amb la mà dreta a l’indret del cor com si el volgués contenir, refeia el patiment. Tornava a ser amb la seva fox terrier –catorze mesos justs després que
La primera alba que veu lluir Mallorca cada dia és gabellina. No sé si, per això, el caràcter de Capdepera ha adquirit cap tret especial, però la seva inquietud en afers de dinamització cultural i lingüística sí que l’han fet ser el primer municipi illenc a tenir una revista digital. Fa quatre anys l’associació Cap
Segons els resultats de l’enquesta de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat) sobre usos lingüístics a l’arxipèlag, del 2004 al 2011 es constata una davallada de prop de deu punts en les xifres del coneixement i ús del català. Poca broma. Les dades titulars indiquen que el 85% de la població balear entén el
Divendres passat, dia 4, a l’envelat de la setmana del llibre en català de Palma, el poeta campaner Joan Perelló presentà “Amors i laberints”, d’Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945), editat per Ensiola a la seva col·lecció Testimonis. Vàrem ser molts, els qui acudírem a la cita, prova que l’escriptura d’Antoni Vidal interessa. En aquesta obra,
La casa de Son Badall d’en Canaló era l’única, de les moltes que possseïa el batlle Sitja, que aleshores podia oferir a Goyo i Cisla, i al seu filló Paco, nascut samaritanament a la presó el dia de sant Llàtzer, el patró de la vila. La llogava ben poques vegades, a aquella casa estranya i
Sense gaire entusiasme he anat a veure The King’s Speech. A la sala 2 dels Renoir de Palma, del centenar llarg d’espectadors, sols un grapat minso no érem angloparlants. I, tanmateix, els murmuris, els xiuxiuejos, els comentaris amb veu massa alta i el remuc de les crispetes no han cessat en cap moment, senyal inequívoc