marginàlies

Avui fa vint-i-vuit anys que partí n’Ovidi Montllor. Esperava tant de la vida que esperant anava morint per ella, diu «A la vida”. “Espere tant i tant de tu / que no mato el meu cos / segueixo amb tots”.

Cantant o dient, sempre de negre, els seus versos o els que manllevava, amb una seriositat no exempta d’una ironia voraç i a través de la seva veu profunda i extremadament clara ens ho feia creure tot, n’Ovidi. I segueix fent-ho, segueix fent llum als racons de la vida i en els deixants dels sentiments lliurats completament a tots els oratges i a tots els colors.

https://www.youtube.com/watch?v=E84WUpbeg4M