marginàlies

Doncs bé, malgrat la “urgència” en l’aplicació de la mesura impositora; malgrat les severíssimes estretors per les que passa l’IB-Salut, l’ens al qual s’han d’ingressar íntegrament aquests milions; malgrat la “urgent” necessitat de mantenir intactes els drets socials i cívics que tant han costat d’aconseguir, les illes Balears i Pitiüses encara no han rebut ni un sol cèntim d’aquests cèntims. No sols això, sinó que la flamant Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació del Govern Bauzà no sap hores d’ara ni la quantitat exacta recaptada ni quan la rebran.

És a dir, fa cinc mesos i mig que mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs pagam aquests “cèntims sanitaris” per fer més eficient la nostra gestió sanitària que bona falta li fa, i resulta que ara mateix són al Govern central, que els reté injustament. Si són nostres i per a nosaltres els milions recaptats; si és urgent mantenir el nivell de l’assistència sanitària i preservar els nostres drets sanitaris cada cop més precaritzats, què hi fan, a Madrid els nostres doblers?

Si aquesta situació pot ser titllada, com a poc, d’abusiva i escandalosa, encara és pitjor l’actitud del Govern Bauzà que, lluny de reclamar veu en crit aquest import, calla com un mort perquè és còmplice del tropell: José Ramón Bauzá ocupa el Consolat de Mar per servir el seu partit, que també governa l’estat, no la ciutadania de les illes balears i pitiüses. No fent l’escandalera necessària fins a tenir els milions aquí, Bauzá està actuant contra la butxaca, els interessos i la salut dels illencs, i, per tant, exerceix indignament el càrrec de president de les illes.

Davant aquesta nova ofensa hom no es pot treure del cap l’espoli fiscal que pateixen aquestes illes nostres de part de la metròpoli i que justificaria qualsevol acte rebel. ¿Per què hem oblidat tan de pressa que segons les dades facilitades pel propi Estat, que es refereixen al 2005, les Illes Balears presentaven un dèficit fiscal del 14,2%, que traduït en xifra són 3.887 milions d’euros? ¿Per què no s’insisteix en aquesta reclamació ara que les passam tan magres? Per què no insistim a dir que cada any -i en fa més de quinze!- més de 3.000 milions nostres se’n van a la capital via impostos i no retornen?

Cal dir prou, com més aviat millor, a tant de servilisme si encara ens importa una mica de no res aquesta terra voltada de mar.