marginàlies

I de cop es troba que ha de cercar quelcom que no recorda i la casa li sembla un castell tot de racons i cambres secretes.
I se sent aclaparadorament indefens, com qui no troba allò que no sap que cerca.
I lluny de sentir-se ingràvid, se sent massís i amb dues encluses per peus mostrant les ungles engrutades i grollerament llargues.
I ensems tot li ve gros, responent a la babalà a preguntes que ni s’ha fet ni li han fet.
I té la sensació que és molt a prop d’allà on ningú no vol arribar.
I creu que torna criatura al galop empaitat per la por a no tornar gran, por a no saber el que cal per poder dir que la vida no és homicida.
I se sent una opressió molt agressiva a la gola, i que quelcom capital vol eixir per la boca sense necessitat d’acompanyar cap paraula.
I s’adona que la melangia, quan besa, fa sang.