marginàlies

Avui fa cent anys que morí Joan Salvat-Papasseit i el passat 26 de maig en va fer 130 que va néixer. Per ventura per això s’han vist roses i formigues als llavis de molta gent que calla i no fa, i pescadors que escopien als ports exclusius que els neguen l’entrada i gavines poliglotes malparlant per tot de la mala vida illenca, i fums llunyans de fàbriques inexistents. I, sobretot, les hores han estat més isardes que mai i tot plegat es rebolcava en una mesquinesa fastigosa.

I qui sap si per això algú ha escrit amb lletra rodona i clara a la façana d’un ajuntament de muntanya que

només hi ha refugi i repòs
entre les pedres de les parets
seques on la terra en fuig
i la mar no les atansa