A la clastra de la nissaga els colors hi fan parada quan es despert el bon temps. Avui hi hem dinat per primer pic enguany aprofitant que la primavera ha esclatat amb una força impecable. A l’ombra, tot i l’oratge, hi feia bo de veres i en la banda del sol hi rajaven les vitamines. Hem tastat tota mena de panades i robiols.
Ens hem avançat a la tradició, però no deixa de ser un pecatet ben venial. A la recerca de receptes velles, els més agosarats s’han atrevit a fer panades de me amb cabell d’àngel i val a dir que han tret molt bona nota. Com els robiols de sobrassada amb confitura. Sobretaula molt llarga per agrair el plaer de poder gaudir d’un espai privilegiat on les criatures poden acomplir a voler totes les entremaliadures i els autos hi tenen reservada l’entrada. A l’empara de la clastra els soscaires perden el nord.