marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de gener de 2025
0 comentaris

OMBRA EN L’ARENAL

El montgolfier projecta l’ombra
del seu cos mastodòntic sobre
l’arenal i el menut que hi juga
amb l’abric ben cordat observa
a dues passes de sa mare
com s’allunya molt lentament,
trencant la claror tan discreta
del migdia com ho faria en els
en els contes que l’enamoren.
Admirat, crida fort sa mare
sense mirar-la per no perdre’s
cap detall d’aquell espectacle,
i ella no respon perquè cerca
alguna cosa que no troba
enllà de l’onatge encalmat
amb qui sembla que està en contacte.
La criatura es queda amb l’ombra,
no vol veure aquell artefacte
desorbitat i prepotent
creient-se molt més poderós
que el trencalòs, més elegant
que el ball en vol de la milana.
L’infant torna a cridar sa mare,
però ella s’està deixatant
en la mar que sent ben perduda
com el seu sentit en tenebra.
Si estrenà la vida plorant,
diu a les ones que l’acullen,
l’ha de cloure amb el mateix plany.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.