marginàlies

Compartir el foc de la llar i el silenci que cantusseja un passatge de la Missa Criolla. Acaronar el fum que ho encercla tot i tot ho impregna amb la seva olor sense cap més atribut que el de la conseqüència o de l’efecte, l’olor comparable a la del calostre. Compartir l’espetarregar incessant del desig i el plany estremidor del fàstic que es tapa de cendra. Consentir la tebior somnolenta dels peus i la necessitat acuitada de no fer res més que contemplar les flames i tota la calma estesa de la moixa per distreure la son.