marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de novembre de 2014
1 comentari

OCELLS OBSCUR DE MI: EL PRODIGI DE SOBREVIURE A LA LLUM

L’editor Lleonard Muntaner presenta a la seva col·lecció de poesia “La fosca”, el darrer recull de Miquel Bezares, “Ocells obscurs de mi”, que dedica a la memòria del seu amic el fotògraf llucmajorer –com ell- Toni Catany. Cinquanta poemes dividits en tres parts que formen una obra densa en expressió i emotivitat. Camins de dol i de plany, però també de bellesa, la que sempre roman rere les naturaleses, les paraules i els sentits, que tenen la boca i la cua prènsils.

Entre els perdedors / em trobaràs / despullat i en cruel / exposició a la flama / desfermada de la pena”, proclama el poeta que es ret “a la sobirania / del teu dolor”, conscient que … Hi ha silencis estrictes, / d’una terminal fragilitat: són / els silencis que no es poden trencar”.

Vol el cos en l’excés ser qui no és” […] “i en la severa quietud / de qui espera / renegaré del tribut / que el riu que sóc ha portat /  al teu mar”. Tot i saber que No sé si el revers del somni amagarà papallones”, està cert que “Hi ha la bellesa en la inclemència, i en la buidesa de la cranial mirada coneixerem, també, el lenitiu descens”.

“… Una autèntica / aroma, que és la veritat, confina / la meva voluntat en la bellesa”. Mai més ben dit. Molt bona feina, sí senyor, que s’apropa eficaçment a la nova naturalesa de l’amic Catany.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.