Obrir camí és obrir la mar
on el viure vola i la vida
viatja sola buscant vela
i nau que la facin enfora
de la mà rica que no acull,
de la terra vella que brama,
de la pedra que per fer sang
es creu que té cor i que viu
i glateix com l’amor que atia
el foc de l’enemic, l’amor
que fa anar ranc amb la veu ronca
calçat amb roncadors als peus.
El silenci de l’esclavatge
crida més que la llibertat
que va obrint camins a la mar
per lliurar-se de ple al desig
i no morir amb la cara a terra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!