marginàlies

L’Obra Cultural Balear dia 31 d’aquest mes farà 63 anys; no és un nombre significatiu ni rodó, però cal celebrar-ho igualment. A més, brufarà aquests anys  comptant amb més de cinc mil socis, una xifra  mai assolida fins ara, que demostra a les clares la força i l’arrelament de l’entitat.

Han estat seixanta-tres anys de no deixar mai de lluitar afanyosament per la llengua i la cultura catalanes, i l’emancipació dels Països que integren la catalanoparla. I en els moments més difícils per a aquestes significacions  ha tret forces de per tot per fer prevaler el dret que tenim els catalanoparlants de tots els accents a poder viure plenament amb la llengua que sentim i ens expressam.

Amb la mort del dictador varen ser moltes les veus que advocaven per la seva desamortització adduint que ja no faria falta la feina esforçada que feia; que aquestes tasques serien assumides per les noves administracions públiques. I ves per on, amb els nous escenaris politicosocials, a l’Obra Cultural Balear se li girà molta més feina que la que havia fet fins llavors perquè, entre moltes altres raons, l’estatus del català com a llengua pròpia de l’arxipèlag encara no ocupava -ni ocupa!- el lloc que li correspon, ni la cultura que se’n deriva la presència pública que havia de tenir necessàriament.

També hi ha hagut, al llarg d’aquests seixanta-tres anys, des dels poders nostrats, intents d’afeblir-la, de desacreditar-la o de penalitzar-la. I no se n’han sortit; ni se’n sortiran, evidentment, perquè en els pitjors moments, tant els seus socis com la majoria social li ha fet costat. I qui es vulgui enfrontar a aquesta empenta, a aquest coratge, hi perdrà.

L’Obra Cultural Balear té més de cinc mil socis, però en pot i n’ha de tenir molts més per seguir sent el baluard de l’ànima del nostre poble fet d’illes.