A l’hora d’escriure aquesta nota, les manifestacions convocades arreu a favor de l’alliberament de les dones han estat o són multitudinàries. Bon senyal, sens dubte. Com han dit, diuen i diran líders, pensadors i activistes de tots els àmbits, aquesta lluita pels drets de la dona és la mare de totes les revoltes que ens cal engegar. I aquesta veritable revolució que no pot esperar més interpel·la directament els homes, car som nosaltres, els homes, els que més hem de fer, sense cap mena de dubte. Per això, la lluita no compromet només la dona; compromet l’home, ben instal·lat en la superioritat en totes les esferes. Som els homes, que matam les dones; som els homes, els qui les atemorim, les marginam, les fragilitzam. I som els homes els qui més –i bé- callam davant totes les violències contra les dones; som els homes que no volem assumir la part de responsabilitat que tenim en la subsidiarietat de les dones.
Cal canviar-ho tot, certament, però els qui més hem de canviar som els homes. Mentre els homes no esdevinguem dones i sentim la seva discriminació, no sortirem del patriarcat que tant de mal ha fet, fa i pot seguir fent si no aturam el seu galop.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!