marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de març de 2009
0 comentaris

NO MOTAR

Ens hem malavesat tant a parlar sense importar-hi, que no ens ha quedat ni temps ni afecte per  enginyar altres vies de contacte amb l’emoció lliure d’adjectius, mera i nua com les intencions d’acomplir els desitjos com arriben. I a les paraules ben molt que els agrada amagar la pedra i tirar la mà: ensenyorides, no són gens manyoses i a l’hora de la veritat no moten, callen com els sants i la  bonhomenia. L’endarrer etern del vocabulari és poder encarnar o posar ulls a l’efecte d’un bes, fer una cara a les veritables conseqüències d’un atac de tendresa o posar veu a les estrebades dels sentiments.

Al cap i a la fi, som paraulaaddictes penjats i dependents del torsimany que suposam  tossudament als mots. Lamentablement, dels diccionaris no en volem saber res: els reduïm a la infamant condició de caixes d’onomatopeies, tot defugint el compromís en ferm de les esdrúixoles. Convindria engarjolar les paraules sense témer desidentificar-les ni deshonrar-les per poder parlar de l’espant que ens inocula el silenci. Cal callar només per fer-nos sentir, per demostrar nítidament i clara que percaçam la paraula perfecta, la paraula font. La paraula déu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.