marginàlies

Estam massa encadenats al diner i a la cobdícia que provoca per atendre les lliçons que ens dona la catàstrofe de València. No en culpem la pluja en torrent. Seguirem construint en terrenys proclius a les inundacions i seguirem comprant cotxes -elèctrics o de combustió- fins que ens en toqui un per hom, més un altre de reserva. Servem la memòria de l’aigua. Seguirem sent acrítics amb qui ens comanda i deixarem que el més toix o més violent de la colla ens marqui el ritme del tropell a tots els drets inalienables de les persones i a la llibertat que se’n deriva. No maleïm el cel. És clar que serem solidaris i la commoció davant la desventura ens aclapararà, però de la mateixa manera que de la desgràcia de Judes sant Macià en tingué ventura, també seran molts els que en trauran profit, de l’hecatombe, bé sigui pillant o no fent tot el que els és obligat fer per recuperar al més aviat possible les llars, la salut i la seguretat dels damnificats. Mentre cedim el pas a les mentides, a les manipulacions i a les impostures, serem reus del cretinisme i alliberar-nos-en de cada vegada serà més difícil. No imprequem ni el clima ni la meteorologia, ni enaltim cap rei.