El premi de poesia en català Bernat Vidal i Tomàs, atorgat per l’Ajuntament de Santanyí, celebra enguany la vint-i-novena convocatòria. Cal celebrar-ho, atenent el bombardeig incessant de menyspreu al català i a la seva cultura que patim des de fa massa temps. El premi honora i reconeix un dels prohoms de la recuperació lingüística i literària a Mallorca en la postguerra, i un veritable mestre d’escriptors del migjorn de l’illa, entre els que es compten Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando.
El Premi s’ha llaurat, a força de constància i rigor, un prestigi reconegut arreu dels Països Catalans. Així, entre la nòmina de guardonats hi trobam Miquel Àngel Llauger (L’arena de l’amor), el mateix Antoni Vidal Ferrando (Els colors i el zodiac), Antoni Xumet (Potser el cor), Pere Rosselló Bover (El temps llençat al pou), Pau Vadell i Vallbona (Quan salives) o Hilari de Cara (Nunc).
L’any passat es féu amb el guardó Montserrat Butxaca (Pui-reig, 1962) amb el recull “Angle de deriva”, una mirada atenta a allò que ens va ser determinadament humans: l’amor, la solitud, el desig, el desfici de la temporalitat. Un bell poemari. I com a prova:
Hi ha d’altres camins ocults que uneixen
amb dreceres els boscos ombrívols.
La paraula dorm sobre la molsa
humida dels presagis… fermenta.
Sabrà la llum desxifrar la veu
que diu els secrets del laberint?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!