marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
NADALAMENT ENTAULATS
Fa fred, per més edulcorar la taula del dinar de Nadal curosament preparada. El menú és apte per a totes les dolences, llevat de les postres: sopa i capó farcits; coques bambes, torrons i neules casolans, elaborats per la mestressa. Motius nadalencs disposats estratègicament i original deixen clars els arguments creatius de l’amo de la casa. Els convocats més joves, abans del cafè, arrenquen la nadala de Manel, “Un camell d’Orient” i la padrina, fascinada, sembla caure en el mateix somni profund de la bèstia que porta un rei dormilega.
Prova d’anar-se’n una estona, la bella vella, amb qui ja no hi és i tanta falta fa. A l’absent li agradava presidir taules familiars. Llescava el pa i les coques de nadal, com pertocava al patriarcat que dirigia amb ulls de cel. Llépol com una serp, provava tots els dolços llevat dels polvorons, que trobava sulls, gens melindrosos, i en acabat el tast proclamava que com les coques de la seva dona no se’n feien enlloc. En plena sobretaula, el renét major diu amb una força poc corrent en un marrec com ell “L’hivern”, de Miquel Martí i Pol, envidrant la mirada dels qui l’escolten sense parpellejar: Estimo la quietud dels jardins / i les mans inflades i vermelles dels manobres. / Estimo la tendresa de la pluja / i el pas insegur dels vells damunt la neu. / Estimo els arbres amb dibuixos de gebre / i la quietud dels capvespres vora l’estufa. …
S’han fet les cinc i encara estan entaulats. Fa fred i la moixa demana permís per entrar. La madona li obre la porta i, en agraïment, l’animaló li frega el cos per la cama. Vora la xemeneia l’espera el balancí de l’amo.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I L’HIVERn De Miquel Martí i Pol tant proper als meus paratges d’ara, el Collsacabra, encara me’l fa sentir més a la pell.
Suposo que el balancí de l’amo és el teu…?
Fins ara