marginàlies

La rifa de Nadal avui s’endú la quota més alta d’informació dels mitjans, per damunt de les eleccions extremenyes o de les dues-centes persones de Badalona que impediren l’accés d’immigrants que dormien a la intempèrie a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, per pernoctar-hi uns dies, al barri badaloní del sant Crist; una mostra claríssima d’odi que res ni ningú impedí, per justícia i dignitat, que prosperàs. Acreix l’aporofòbia, el racisme i la xenofòbia i no s’executa cap pla general  per impedir que s’imposin.

No m’ha tocat res, a la rifa; no hi havia posat. De fet, no jug a cap mena de loteria. Segons molts és una tradició, aquesta de la rifa nadalenca, a la que no m’hi adheresc. Tanmateix fa 213 anys, que se celebra aquest sorteig espanyol per iniciativa del polític i jurista Ciriaco González Carvajal per tal de pal·liar els desastres de la Guerra del Francès sense afectar en excés les butxaques dels espanyols.

No em deixa de sorprendre ni de despertar-me una incòmoda vergonya aliena la quantitat de gent que fa dies de cua a la intempèrie per poder entrar al teatre madrileny on se celebra la rifa disfressada, alguns i algunes, i fer notar el seu mal gust exquisit. Per no dir l’escarruf i l’estupor que em despert el ruixat de xampany, cava o vi escumós que es desencadena en aquelles administracions rifaires que han venut qualque premi.

De sempre m’havia cregut la brama que el númeo 00.000 d’aquesta rifa es regalava primer al dictador sanguinari i després a la seva família reial. Algú de confiança m’assegura que no i, sense demanar-li-ho, em diu que ni aquest número ni el 99.999 han estat premiats amb la grossa. Si jugàs, segur que m’abonaria a un número estrany. Al 12345; o al 67890; o al 10101. O millor al 13131… Per cert, segons la persona de confiança que en sap molt de rifes, el número més guapo és el 88.888.