marginàlies

El temps de Nadal no plau gens als estadants de Can Gazà. És quan més senten la solitud que els aclapara i malden per espantar-la. Nadal els incomoda i, això no obstant, Jaume Saantandreu els avesà a dinar de manera especial i mallorquina dia 25de desembre i a contemplar el betlem que muntava a l’entrada noble del casal.

No era un betlem tradicional, evidentment, perquè en els àmbits de marginàlia no hi cap la tradició i perquè el caràcter d’en Jaume tampoc no s’avenia als usatges i costums habituals. Per no desentonar del lloc i de l’aire propi feia una poema visual, cada any diferent però amb un denominador comú: l’atenció a la diferència, a la vulnerabilitat, a l’esclavitud del consumisme, a l’aporofòbia, al racisme o a l’addicció de l’odi.

El primer Nadal sense ell serà mal de pair i els de l’equip responsable pensàrem que encara seria pitjor si no ens topàvem amb el seu poema visual nadalenc. Per això ens convenia compondre un betlem per molt que no arribàs a ser un poema ni tengués la càrrega de denúncia dels seus.

Així, hem rescatat uns versos seus del llibre “Nu”, que edità a Manacor l’any 1972, i els hem acarat al seu esguard murri i sorneguer. Fan part del llarg poema “Història d’una paraula” i en la que a la “guerra freda” -plenament vigent a l’hora de compondre el poema- ell i contraposa la “pau calenta”:

Benaurança per als qui
donen la vida lentament
a la lluita callada de les hores
per a una pau calenta.

Tenen 53 anys, els versos, però no han perdut gens ni mica de vigència.